El Delta de l'Ebre té una vegetacío enormament variada i aixó cause que hi hagin més de 320 espècies d'aus entre migratories i nedificants.
I ara hos explicarem alguns tipus d'aus que permet tindre al Delta amb la seva vegetació variada.
Nedificants : sempre viuen al mateix lloc
Migratories : van en busca del temps més faborable
I ara hos explicarem molts tipus dins d'quests grups

Anatits : família els ànecs
Ardets: ocells grans amb coll extremadement llarg i flexible i molts cops amb forma de S ( bernat pescaire) ( martinet blnc) ( espluga bous).

Linícoles : cos petit,cap petit,pic molt fi , cames fines i llargues, els més bonics són la gamba i el cames llargues.

Gavines , xatracs i fumarells: Van per dalt dels vaixells de pesca tenen cos gran, bec gruixut ,cames curtes i palmejades.
Polla d'aigua i forja :famila gallineasis i la forja té el cap blanc.

Blauet :
esquena blava i cresta blava

Flamenc : és la espècie més comú del Delta arriba a 1,80 metres i neix de color negre però al menjar crustacis tota la seva vida s'acaba tornant rosa. I menja a travès d filtracions.

Comentar la consequencia de les especies invasores en el delta
Silur:
peix d'aigua dolça i és el més gran d'Europa, mesuren 2,5 m i pesen aproximadament 100 kg. Tenen la pell sense escames i recoberta de mucositat. Tenen el cap molt ampli i aplanat.

Cargol poma:
És tracta d'una de les cent especies més perjudicials del món, és un molusc procedent d' América del sud i causa estralls en zones de cultiu, humides i arrosars.
Molusc zebra:
És un molusc d' aigua dolça amb ua enorme capacitat de proliferació, i colonització, solen passar dues etapes: larva i adult i com el cargol poma està considerat unes de les cent esoecies invasores més perjudicials.i l' impacte que té sobre el Delta és que s'acumula als canals d'aigua cap als terrenys i no deixa passar gaire aigua.
Cranc americà:
És una especie originaria dels Estats Units i Mèxic, va ser introduida a España al 1950, són omnivors i soporten molt bé la contaminació.

L' alteració humana :
Són els canal i les preses, els canals fan que el riu perdi cabal i ho desvien cap on volen utilitzar l'aigua i les preses el que fan es que es queden molts sediments i llavors el que passa és que, el mar abans s'emportava uns sediments pero l'Ebre en tenia més dels que s'emportaven i ara que ja no en té tants doncs s'està menjant terreny del Delta ( està en regresió).
Exemples de canals: el canal de la dreta de l' Ebre, es una infraestructura hidràulica destinada basicament al reg que porta aigua del riu Ebre des de l' Assut de Xerta als camps d'horta i als arrosars de la part dreta del Ebre i el canal vell: que és la llacuna gran del hemidelta nord ara és una zona privada on pots visitar i veure la fauna que hi habita.
Canals

Preses

Falca salina:
L'aigua salada del mar té tendéncia a entrar al riu Ebre.La falca salina s'endinsa cap a la part profunda del riu, ja que l'aigua salada és més densa que l'aigua dolça.
Hi ha una correlació entre la quantitat d'aigua salada que s'endinsa al riu Ebre amunt el cabal d'aigua dolça. aixó permet generar un model predictiu del l'extensió de la falca salina.
La falca salina té tres tipus de vegetacío la que és la més propera al riu que es diu bosc de ribera,mica a mica quan vas entrant et trobes la helofítica qi finalment la halòfila que s'ha acabt tornant més salada que la pròpia mar.
És tracta d'una de les cent especies més perjudicials del món, és un molusc procedent d' América del sud i causa estralls en zones de cultiu, humides i arrosars.
Molusc zebra:
És un molusc d' aigua dolça amb ua enorme capacitat de proliferació, i colonització, solen passar dues etapes: larva i adult i com el cargol poma està considerat unes de les cent esoecies invasores més perjudicials.i l' impacte que té sobre el Delta és que s'acumula als canals d'aigua cap als terrenys i no deixa passar gaire aigua.
Cranc americà:
És una especie originaria dels Estats Units i Mèxic, va ser introduida a España al 1950, són omnivors i soporten molt bé la contaminació.

L' alteració humana :
Són els canal i les preses, els canals fan que el riu perdi cabal i ho desvien cap on volen utilitzar l'aigua i les preses el que fan es que es queden molts sediments i llavors el que passa és que, el mar abans s'emportava uns sediments pero l'Ebre en tenia més dels que s'emportaven i ara que ja no en té tants doncs s'està menjant terreny del Delta ( està en regresió).
Exemples de canals: el canal de la dreta de l' Ebre, es una infraestructura hidràulica destinada basicament al reg que porta aigua del riu Ebre des de l' Assut de Xerta als camps d'horta i als arrosars de la part dreta del Ebre i el canal vell: que és la llacuna gran del hemidelta nord ara és una zona privada on pots visitar i veure la fauna que hi habita.
Canals
Preses

Falca salina:
L'aigua salada del mar té tendéncia a entrar al riu Ebre.La falca salina s'endinsa cap a la part profunda del riu, ja que l'aigua salada és més densa que l'aigua dolça.
Hi ha una correlació entre la quantitat d'aigua salada que s'endinsa al riu Ebre amunt el cabal d'aigua dolça. aixó permet generar un model predictiu del l'extensió de la falca salina.
La falca salina té tres tipus de vegetacío la que és la més propera al riu que es diu bosc de ribera,mica a mica quan vas entrant et trobes la helofítica qi finalment la halòfila que s'ha acabt tornant més salada que la pròpia mar.
Adaptacions al medi :
La sosa es una planta que s'ha convertit en salada perque està al costat del riu.
Les llacunes tambè s'han adaptat al medi del delta de l'ebre perque són d'aigua dolça i salada.
La sosa es una planta que s'ha convertit en salada perque està al costat del riu.
Les llacunes tambè s'han adaptat al medi del delta de l'ebre perque són d'aigua dolça i salada.
Flamenc : Els flamencs tenen calor ccorporal. Quan estan a l'aigua per no tindre fred només fiquen una cama i llavors no tenen tant fred i per això té les cames tant musculades.

El cames llargues : té un bec allargat i punxagut.L a seva caça consisteix en enlairar-se i caure en picat cap a la presa .

Cargol poma : Pot estar 3 mesos sense menjar ni beure. Té pulmons i brànquies per poder viure als dos llocs.Ningú s'el pot menjar i ell té molt menjar.posa 200 ous cada 15 dies i es pot enterrar sota terra.









